Als exàmens dels cossos generals de la Generalitat, cada resposta errònia resta un quart del valor d’una resposta correcta i les preguntes en blanc no resten. Ho expliquem amb dos exemples resolts i amb la pregunta que tothom es fa: arriscar o deixar en blanc?1
La fórmula, pas a pas
La nota es calcula per separat a cada part de l’examen, en dos passos:
- Encerts nets = encerts − errors ÷ 4. Les preguntes en blanc no hi compten.
- Punts de la part = encerts nets × punts de la part ÷ nombre de preguntes de la part.
Després se sumen els punts de totes les parts i es comprova que cadascuna arribi al seu mínim. Quatre errors anul·len exactament un encert.
Exemple 1: Cos Administratiu (C1)
Al C1, la part teòrica té 35 preguntes i val 25 punts; la part pràctica té 40 preguntes i val 35 punts. Imagina aquest resultat:
| Part | Encerts | Errors | En blanc | Nets | Punts | Mínim |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Part teòrica | 26 | 5 | 4 | 24,75 | 17,68 | 12,5 |
| Part pràctica | 27 | 8 | 5 | 25,00 | 21,88 | 17,5 |
| Total | 39,55 | 30 | ||||
A la teoria: 26 − 5 ÷ 4 = 24,75 encerts nets, i 24,75 × 25 ÷ 35 = 17,68 punts. A la pràctica: 27 − 8 ÷ 4 = 25,00 nets, i 25,00 × 35 ÷ 40 = 21,88 punts. Total: 39,55 sobre 60. Supera els dos mínims i, per tant, aprova.
Exemple 2: quan la suma enganya (A1)
A l’A1 hi ha tres parts: la comuna (30 preguntes, 10 punts), l’específica (30 preguntes, 20 punts) i la pràctica (40 preguntes, 30 punts). Mira aquest cas:
| Part | Encerts | Errors | En blanc | Nets | Punts | Mínim |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Part comuna | 20 | 6 | 4 | 18,50 | 6,17 | 5 |
| Part específica | 17 | 9 | 4 | 14,75 | 9,83 | 10 |
| Part pràctica | 28 | 8 | 4 | 26,00 | 19,50 | 15 |
| Total | 35,50 | 30 | ||||
La suma, 35,50, supera de llarg el 30. Però la part específica es queda en 9,83 punts, per sota del mínim de 10. Aquest resultat no aprova. Dues respostes errònies menys en aquella part, deixades en blanc, haurien estat la diferència.
És el detall que més sorprèn: als models de la convocatòria 870, els mínims de les parts sumen exactament l’aprovat (5 + 10 + 15 = 30 a l’A1). Si superes tots els mínims, ja aproves; si en falles un, la suma no et salva.2
Per què les preguntes en blanc no resten
Una pregunta en blanc val zero: ni suma ni resta. És la manera que té l’examen de premiar que sàpigues el que no saps. Però zero no és neutral si et falta un punt per arribar al mínim: en aquell moment, deixar en blanc també té un cost.
Arriscar o deixar en blanc?
Fem números. Si contestes a l’atzar entre les quatre opcions, tens una possibilitat entre quatre d’encertar (+1) i tres entre quatre de fallar (−¼). El valor esperat és:
¼ × 1 − ¾ × ¼ = +0,0625 encerts per pregunta
És a dir, l’atzar pur ja té un valor esperat lleugerament positiu. Si pots descartar opcions, millora molt:
| Opcions que descartes amb seguretat | Probabilitat d’encert | Valor esperat |
|---|---|---|
| Cap | 25 % | +0,063 |
| Una | 33 % | +0,167 |
| Dues | 50 % | +0,375 |
El punt d’equilibri és una probabilitat d’encert del 20 %: per sobre, respondre té un valor esperat positiu. Hi ha una creença molt estesa que la penalització d’un quart fa que endevinar sigui neutral; no és així. Amb quatre opcions, la penalització que faria neutral l’atzar seria d’un terç.
Però compte amb dues coses
- Els distractors no són a l’atzar. Estan fets perquè semblin bons. Quan creus que tens un 50 % entre dues opcions, sovint l’examen ja t’ha portat cap a la incorrecta. La teva confiança pot estar mal calibrada, i això es mesura: compara, als teus tests, quant encertes quan respons «amb dubte».
- El valor esperat no és la nota. Arriscar moltes preguntes fa la nota més variable. Si vas sobrat en una part, una mica de risc no et fa mal; si estàs just al límit del mínim, potser no et convé jugar-te-la. Al revés, si et falta un punt per arribar al mínim, deixar-ho tot en blanc tampoc no t’hi portarà.
Una regla pràctica
- Si saps la resposta, contesta.
- Si pots descartar amb seguretat una opció o més, contesta: el valor esperat és clarament positiu.
- Si no en pots descartar cap, decideix segons el teu marge en aquella part: amb marge, pots arriscar; just al mínim, millor deixar-la en blanc.
- Mesura-ho als simulacres: compta quants punts et donen i et treuen les respostes que marques «amb dubte».
Com ho fa servir [NOMBRE]
Tots els tests i simulacres de [NOMBRE] corregeixen amb aquesta fórmula, part per part. La nota prevista fa el mateix càlcul en 2.000 exàmens simulats i té en compte la proporció de preguntes que acostumes a deixar en blanc. Per això et pot dir no només quina nota trauries, sinó també la probabilitat de superar cada mínim. Si vols provar la correcció ara mateix, fes el test gratuït: deu preguntes, amb la nota calculada així.
Revisat el 11 d’octubre de 2026. Si hi trobes un error o una norma ha canviat, escriu-nos a contacte@example.cat.